REGLAMENT DE WATERPOLO (CAPÍTOL 16)

WP 21.11 Cometre un acte de brutalitat (incloent-hi donar puntades, golpejar o intentar-ho deliberadament amb intenció maliciosa) contra un contrari o oficial, ja sigui durant el joc (incloent-hi les aturades de joc i temps morts) o en els intervals entre els períodes. El jugador culpable ha de ser expulsat per a la resta del partit i s’assenyalarà un penalt contra el seu equip. El jugador exclòs podrà ser substituït després que hagin transcorregut 4 minuts de joc efectiu.
(Nota. Aquesta regla també s’aplica si té lloc un acte de brutalitat durant l’interval entre períodes i es concedirà el corresponent penal. Aquestes indicacions no s’han d’aplicar, no obstant, abans que s’iniciï el partit.
En el cas de brutalitat en qualsevol moment per un suplent que no és a l’aigua durant el joc, el jugador culpable serà expulsat per a la resta del partit. El capità de l’equip ordenarà que surti de l’aigua un jugador a la seva elecció i l’equip continuarà amb un jugador menys durant quatre minuts. El jugador que ha sortit de l’aigua podrà, com a conseqüència, tornar a jugar com un dels jugadors restants i no se li anotarà cap falta personal per la seva sortida de l’aigua.)

WP 21.12 Per a un jugador de l’equip que no està en possessió de la pilota, cometre alguna de les següents infraccions abans del llançament d’un tir lliure, servei de porteria, córner o penal, o per a un jugador de qualsevol equip, cometre alguna de les següents infraccions abans del llançament d’un servei neutral: WP 20.9 - molestar un contrari WP 20.10 - empentar-se o recolzar-se en un contrari WP 21.4 a WP 21.11 - cometre una falta d’expulsió
Es mantindrà el llançament original (incloent-hi el servei neutral). El jugador ha de ser expulsat per a la resta del partit en els casos que les regles així ho prevegin.

WP 21.13 Per a un jugador de cada equip, cometre qualsevol de les següents faltes simultàniament, abans del llançament d’un tir lliure, servei de porteria, córner o servei neutral:
WP 20.9 - molestar un contrari
WP 20.10 - empentar-se o recolzar-se en un contrari WP 21.4 a 21.11 - cometre una falta d’expulsió
Ambdós jugadors han de ser expulsats i l’equip atacant mantindrà la possessió de la pilota. Els jugadors han de ser expulsats per a la resta del partit quan les regles així ho indiquin.
(Nota. Es permetrà reentrar als dos jugadors exclosos segons aquesta regla quan succeeixi alguna de les situacions descrites en WP 21.3 o al següent canvi de possessió.
Si els dos jugadors expulsats segons aquesta regla, tinguessin dret a reentrar abans que arribessin a les seves respectives zones de reentrada, l’àrbitre situat en defensa ha de donar autorització a entrar a cada jugador, tan bon punt com hagi arribat. L’àrbitre no ha d’esperar que els dos estiguin preparats per reentrar.
L’equip en possessió de la pilota quan es produeixen les faltes simultànies rependrà el joc amb el llançament del tir lliure, servei de porteria, córner o penal. Cas de tractatar-se d’un servei neutral, l’àrbitre farà la represa d’acord amb WP 18.)

WP 21.14 Per a un jugador de l’equip en possessió de la pilota, cometre una falta contra les regles WP 21.4 a WP 21.11 (expulsions) abans del llançament d’un tir lliure, servei de porteria, córner o penal, excepte:
a) el jugador serà expulsat per a la resta del partit quan les regles així ho prevegin.
b) si la falta es comet abans del llançament d’un penal, es mantindrà el llançament del penal.

WP 21.15 Per a un jugador expulsat reentrar o per al seu substitut, entrar al camp de joc incorrectament, incloent-hi:
a) sense haver rebut el senyal del secretari o d’un àrbitre.
b) per qualsevol lloc diferent de la seva zona de reentrada, excepte quan el reglament indiqui una substitució immediata. c) saltant o empentant-se dels costats o paret de la piscina o camp de joc.
d) si afecta l’alineament de la porteria.
Si aquesta falta la comet un jugador de l’equip que no està en possessió de la pilota, l’infractor serà expulsat i es concedirà un penal a l’equip contrari.
Si aquesta infracció la comet un jugador de l’equip que està en possessió de la pilota, s’expulsarà el jugador infractor i es concedirà un tir lliure a l’altre equip.

WP 21.16 Interferir en el llançament d’un penal. El jugador culpable ha de ser expulsat per a la resta del partit amb substitució després que es produeixi qualsevol dels casos indicats a WP 21.3, i es mantindrà el penal original o es repetirà de nou, si correspon.
(Nota. La forma més comú d’interferir en el llançament d’un penal, és que un contrari doni una puntada al jugador que l’ha de llançar, just en el moment del llançament. És essencial per als àrbitres assegurar-se que tots els jugadors són, almenys, a dos metres del llançador per evitar que pugui ocórrer tal interferència. L’àrbitre donarà preferència a l’equip defensor a situar-se en el llançament d’un penal.)
WP 21.17 Per al porter defensor, no situar-se en la posició correcta en la línia de gol abans del llançament d’un penal, després d’haver estat advertit una vegada per l’àrbitre. En aquest cas, un altre jugador de l’equip defensor pot prendre la posició del porter, però sense els seus privilegis ni limitacions.

WP 21.18 Quan és expulsat un jugador, el període d’expulsió començarà a comptar immediatament quan la pilota hagi sortit de la mà del jugador que treu el tir lliure o, en un servei neutral, quan un jugador toqui la pilota.

WP 21.19 Si un jugador expulsat interfereix intencionadament en el joc, la qual cosa inclou afectar l’alineament de la porteria, es concedirà penal a l’equip contrari i, a més a més, s’anotarà una altra falta personal al jugador expulsat. Si un jugador expulsat no comença a abandonar el camp de joc d’una forma raonablement immediata, l’àrbitre pot interpretar que està interferint en el joc en els termes descrits en aquesta regla.

WP 21.20 En el cas que un partit segueixi amb pròrrogues, el període d’expulsió de qualsevol jugador expulsat es mantindrà en les pròrrogues. Les faltes personals assenyalades durant el període de joc normal, es mantindran a les pròrrogues i a un jugador expulsat per a la resta del partit, segons el reglament, no li serà permès jugar a les pròrrogues.

REGLAMENT DE WATERPOLO (CAPÍTOL 15)

WP 21 EXPULSIONS

WP 21.1 Cometre alguna de les següents infraccions (WP 21.4 a WP 21.17) és considerat una falta d’expulsió, les quals es castiguen (excepte allò previst d’una altra forma en les regles) amb la concessió d’un tir lliure a l’equip contrari i l’expulsió del jugador que ha comès la falta.

WP 21.2 El jugador expulsat anirà cap a la zona de reentrada de la seva línia de gol, sense sortir de l’aigua. Un jugador expulsat que surti de l’aigua (sense comptar la sortida que segueix a l’entrada d’un substitut) és considerat culpable d’infracció a la regla WP 21.10 (mala conducta).
(Nota. Un jugador expulsat (incloent-hi el cas que ho sigui per a la resta del partit) haurà de romandre a l’aigua i anar (encara que sigui per sota l’aigua) cap a la zona de reentrada de la seva pròpia línia de gol, sense interferir en el joc. Pot nedar des del camp de joc a qualsevol punt de la línia de gol i nedar per darrera la porteria vers la zona de reentrada a la seva pròpia línia de gol, sempre que no afecti l’alineament de la porteria.
En arribar a la zona de reentrada, el jugador expulsat ha d’emergir visiblement a la superfície de l’aigua abans que a ell o a un suplent se’ls permeti la entrada, d’acord amb les regles. En canvi, no serà necessari que el jugador expulsat romangui a la zona esmentada per tal d’esperar l’arribada del substitut.)

WP 21.3 El mateix jugador expulsat o un substitut, podrà tornar a reentrar al camp de joc, en complir-se qualsevol dels següents casos:
a) quan hagin passat 20 segons de joc efectiu, moment en el qual el secretari ha d’aixecar el banderó corresponent, sempre que el jugador expulsat hagi arribat a la seva zona de reentrada, d’acord amb les regles.
b) quan s’hagi marcat un gol.
c) quan l’equip del jugador expulsat hagi recuperat la possessió de la pilota (la qual cosa significa tenir el seu control) durant el joc, moment en el qual l’àrbitre en defensa autoritzarà la reentrada fent gestos amb la mà.
d) quan l’equip del jugador expulsat és beneficiari d’un tir lliure o servei de porteria, el senyal de l’àrbitre en concedir el tir lliure serveix de senyal de reentrada, sempre que el jugador expulsat hagi arribat a la seva zona de reentrada d’acord amb les regles.

Es permetrà la reentrada al jugador expulsat, o al substitut, des de la zona de reentrada de la seva pròpia línia de gol, complint els següents requisits:
a) que hagi rebut el senyal del secretari o d’un àrbitre.
b) no pot saltar o empentar-se de la vorera o paret de la piscina o camp de joc;
c) no ha d’afectar l’alineament de la porteria. d) el substitut no pot entrar en lloc del jugador expulsat fins que aquest hagi arribat a la
zona de reentrada de la seva línia de gol.
Després que s’hagi marcat un gol, un jugador expulsat o un suplent pot reentrar al camp de joc per qualsevol lloc.
Aquestes normes també s’han d’aplicar, per l’entrada d’un suplent, quan el jugador expulsat hagi comès tres faltes personals o hagi estat expulsat per a la resta del partit d’acord amb les regles.
(Nota. L’àrbitre no ha d’indicar l’entrada d’un suplent, ni el secretari ha d’assenyalar l’expiració del període d’expulsió de 20 segons, fins que el jugador expulsat hagi arribat a la zona de reentrada de la seva pròpia línia de gol. Això també s’ha d’aplicar, per a la reentrada d’un suplent que substitueixi un jugador expulsat per a la resta del partit. En el cas que el jugador expulsat no es dirigeixi correctament a la seva zona de reentrada, no es permetrà entrar al substitut fins que s’hagi marcat un gol o s’arribi al final del període.
La principal responsabilitat de donar el senyal de reentrada amb la mà al jugador expulsat és de l’àrbitre en defensa. Tot i això, l’àrbitre en atac també pot assistir-li en aquesta funció, per la qual cosa serà vàlid el senyal de qualsevol àrbitre. Si un àrbitre sospita que una reentrada és incorrecta, o l’assenyala el jutge de gol, haurà d’assegurar-se prèviament que l’altre àrbitre no li ha donat l’autorització de reentrada.
Abans de donar el senyal de reentrada a un jugador expulsat o a un substitut, l’àrbitre en defensa esperarà uns instants per assegurar-se que l’àrbitre en atac no retorni la possessió de la pilota a l’equip contrari.
Un canvi de possessió no té lloc simplement pel fet que acabi un període, encara que l’expulsat o un substitut podrà reentrar si el seu equip guanya la possessió de la pilota al començament del següent període. Si en acabar un període hi ha un jugador expulsat, els àrbitres i el secretari s’asseguraran, abans d’assenyalar la represa del joc, que els equips tenen el nombre correcte de jugadors.) WP 21.4 Per a un jugador, sortir de l’aigua o seure o posar-se dempeus a les escales o vorera de la piscina durant el joc, excepte en cas d’accident, indisposició o malaltia o amb el permís de l’àrbitre.

WP 21.5 Dificultar l’execució d’un tir lliure, servei de porteria o córner, incloent-hi:
a) allunyar o no deixar la pilota intencionadament, per tal d’impedir el desenvolupament normal del joc.
b) qualsevol intent de jugar la pilota abans que hagi sortit de la mà del jugador que llança.
(Nota. No es penalitzarà un jugador, segons els termes d’aquesta regla, si no sent el xiulet com a conseqüència de romandre sota l’aigua. Els àrbitres determinaran si l’acció d’aquest jugador és intencionada.
Dificultar un llançament, pot donar-se indirectament quan s’impedeix, endarrereix o evita que la pilota arribi al jugador que efectuarà el llançament, o també pot tenir lloc quan un contrari dificulta el servei bloquejant la direcció del llançament o destorbant el moviment del llançador. Per als casos d’interferència en el llançament d’un penal, veure també WP 21.16.)

WP 21.6 Intentar jugar o bloquejar un xut amb les dos mans fora l’àrea de cinc metres.
(Nota: Si un jugador defensor des de fora de l’àrea de cinc metres aixeca les dos mans en un intent de jugar o bloquejar un llançament a porteria, aquest jugador haurà de ser expulsat)

WP 21.7 Esquitxar intencionadament la cara d’un contrari.
(Notes. Esquitxar s’utilitza freqüentment com una qüestió tàctica, encara que sovint se sanciona només la situació en la qual els dos jugadors es trobin cara a cara (figura 15). Talment també pot succeir, encara que és menys clar, que un jugador produeixi una cortina d’aigua amb el seu braç, aparentment sense intenció, en un intent de bloquejar la visió del contrari que està a punt de llançar a porteria o efectuar una passada.

El càstig per esquitxar intencionadament un contrari, és expulsió segons la regla WP 21.7, o penal segons WP 22.2 si el contrari és dins l’àrea de cinc metres i es disposa a llançar a porteria. La concessió d’un penal o una expulsió es decideix tan sols per la posició i acció del jugador atacant; no és un factor decisiu que el jugador defensor es trobi dintre o fora de l’àrea de cinc metres.)
WP 21.8 Agafar, enfonsar o estirar un contrari quan aquest no té la pilota. "Tenir la pilota" és aixecar-la, endur-se-la o tocar-la, però no inclou nedar amb la pilota.
(Nota. És molt important l’aplicació correcta d’aquesta regla, tant per la imatge exterior del joc, com per arribar a un resultat just. El redactat de la regla és clar i molt explícit i només es pot interpretar d’una manera: agafar, enfonsar o estirar un contrari que no està en possessió de la pilota, és falta d’expulsió. És essencial que els àrbitres apliquin aquesta regla correctament, sense interpretacions personals ni arbitràries, i que s’assegurin que no es sobrepassen els límits del joc dur. A més a més, els àrbitres han de tenir en compte que una infracció de WP 21.8 dins l’àrea de cinc metres amb l’intenció d’evitar un gol probable, s’ha de sancionar amb penal.)

WP 21.9 Donar puntades o cops a un adversari o fer moviments desproporcionats amb tal intenció.
(Notes. La falta de donar puntades o cops pot tenir lloc de diferents formes, pot cometre-la un jugador en possessió de la pilota o un jugador contrari, la possessió de la pilota no serà doncs un factor decisiu. El que és important és l’acció del jugador infractor, àdhuc si fa moviments desproporcionats en un intent de donar puntades o cops, encara que no arribi a tocar-lo.
Un dels actes més seriosos de donar cops, és donar-los amb el colze cap enrera, del que es poden derivar lesions importants per al contrari. De la mateixa manera, es poden produir lesions importants, quan un jugador dona cops de cap intencionadament cap enrera, a la cara del seu oponent, que l’està marcant estretament. En aquests casos estarà justificat que l’àrbitre sancioni la infracció segons WP 21.11 (brutalitat) abans que segons WP 21.9.)

WP 21.10 Ser culpable de mala conducta, incloent-hi l’ús de llenguatge inaceptable, joc violent o persistement brut, desobediencia o mostrar manca de respecte als membres del jurat, o mal comportament amb l’esperit de les regles, així com, enrarir el partit, etc. El jugador infractor, serà exclòs per a la resta del partit amb substitució, després que tingui lloc qualsevol dels casos indicats a WP 21.3. (Nota. Si un membre d’un equip comet qualsevol infracció esmentada a aquesta regla durant l’interval entre periodes, durant un temps mort o abans de la represa del joc després que el seu equip ha marcat un gol, el jugador haurà de ser exclòs per la resta del partit i podrà ser substituït quan, després de l’interval, el seu equip recupera la possessió de la pilota (el qual significa tenir el control de la pilota), o en altres situacions, quan succeeixi alguna de les situacions indicades en WP 21.3.)

REGLAMENT DE WATERPOLO (CAPÍTOL 14)

WP 20 FALTES ORDINÀRIES

WP 20.1 Serà falta ordinària cometre qualsevol de les següents infraccions (WP 20.2 a WP 20.18), i se sancionaran amb un tir lliure per a l’equip contrari.
(Nota. Els àrbitres han d’assenyalar les faltes ordinàries d’acord amb aquestes regles, facilitant a l’equip atacant desenvolupar una situació d’avantatge. Certament, els àrbitres han de tenir en compte les circumstàncies especials indicades en la regla WP 7.3 (llei de l’avantatge).)

WP 20.2 Avançar-se a la línia de gol, a l’inici d’un període, abans del senyal de l’àrbitre. El tir lliure es llançarà des d’on està la pilota o, si la pilota encara no estava dintre del camp de joc, des de la línia de mig del camp.

WP 20.3 Ajudar un jugador a l’inici d’una part o en qualssevol moment durant el joc.

WP 20.4 Agafar-se o empentar-se dels pals de la porteria o barres que la sostenen, agafar-se o empentar-se de les voreres de la piscina durant el joc o recolzar-se en les barres o qualsevol altre punt fix, excepte en les diferents sortides.

WP 20.5 Prendre part activa al joc estant dempeus en el fons de la piscina, caminar sobre el fons durant el joc o saltar des del fons de la piscina per tal de jugar la pilota o atacar a l’oponent. Aquesta regla no s’aplicarà al porter quan aquest es trobi dins la seva àrea de cinc metres.

WP 20.6 Enfonsar o mantenir completament enfonsada la pilota sota l’aigua quan s’és atacat per un contrari.
(Nota. Se sancionarà amb falta ordinària enfonsar completament la pilota sota l’aigua quan s’és atacat per un contrari, àdhuc si el jugador que manté la pilota sota l’aigua amb la seva mà, està sent forçat a ensorrar-la per l’acció d’un contrari (figura 3). No hi ha diferència encara que la pilota vagi sota l’aigua contra la seva voluntat. En conseqüència s’assenyala falta contra el jugador que manté el contacte amb la pilota en el moment que està submergida sota l’aigua. És important recordar que només s’assenyalarà la infracció quan el jugador enfonsa la pilota sota l’aigua en ser atacat. En canvi, si el porter emergeix fora de l’aigua per aturar un llançament i en caure enfonsa la pilota en el mateix moviment, no s’ha d’assenyalar cap infracció; però si a continuació el porter segueix mantenint la pilota sota l’aigua en ser atacat per un contrari, està infringint aquesta regla, i si aquesta acció la realitza per tal d’evitar un gol probable, s’ha d’assenyalar penal, d’acord amb la regla WP 22.2.)

WP 20.7 Colpejar la pilota amb el puny tancat. Aquesta regla no s’ha d’aplicar al porter quan aquest es trobi dintre de la seva àrea de cinc metres.

WP 20.8 Jugar o tocar la pilota amb les dues mans alhora. Aquesta regla no s’ha d’aplicar al porter quan aquest es trobi dintre de la seva àrea de cinc metres.

WP 20.9 Impedir o destorbar la llibertat de moviments d’un contrari quan aquest no té la pilota, incloent-hi nedar sobre les espatlles, esquena o cames del contrari. "Tenir la pilota" és aixecar-la, endur-se-la o tocar-la, però no inclou nedar amb la pilota.
(Nota. El primer aspecte que l’àrbitre ha de considerar és si el contrari té la pilota, ja que si fos així, no s’ha de sancionar el jugador que està "destorbant". És clar que un jugador té la pilota si la manté aixecada per sobre de l’aigua (figura 4). El jugador també té la pilota si neda amb ella agafada o si hi manté el contacte tenint-la sobre l’aigua (figura 5). Nedar amb la pilota (driblar), tal com es mostra a la figura 6, no es considera tenir-la.

Una forma molt comú de destorbar, és nedar creuant per sobre les cames d’un jugador (figura 7), reduint així la seva marxa i la seva llibertat de moviments. Una altra forma és nedar per sobre les espatlles del contrari. Però s’ha de recordar, que la falta de destorbar també pot ser comesa pel jugador que està en possessió de la pilota. Per exemple, la figura 8 mostra un jugador que, mantenint la pilota a la seva mà, intenta empentar el contrari per tal d’aconseguir més espai. La figura 9 mostra un jugador en possessió de la pilota que destorba l’adversari empentant-lo cap enrera amb el cap. S’ha de tenir molta cura amb ambdues figures, ja que un moviment violent del jugador que està en possessió de la pilota pot ser considerat com colpejar
o àdhuc brutalitat; les figures intenten il·lustrar l’acció de destorbar sense cap violència. Un jugador també pot cometre infracció per destorbar, sense tenir ni tocar la pilota. La figura 10 mostra un jugador que bloqueja intencionadament el contrari amb el seu cos i els braços oberts, fent-li impossible l’accés a la pilota. Aquesta infracció es comet més sovint prop dels límits del camp de joc.)

WP 20.10 Empentar-se o recolzar-se en un contrari que no estigui en possessió de la pilota.
(Nota. Empentar-se es pot fer de diferents formes, amb la mà (figura 11) o amb el peu (figura 12). En els casos que s’il·lustren, la sanció és un tir lliure per cometre una falta ordinària. En canvi, els àrbitres han de tenir cura de distingir entre empentar amb el peu i donar puntades, que es convertirà en una falta d’expulsió o àdhuc brutalitat. Si el peu està ja en contacte amb el contrari quan comença el moviment, serà normalment una empenta, però si el moviment comença abans que existeixi tal contacte amb el contrari, es considerarà normalment com a puntada.)

WP 20.11 Per a un jugador de l’equip en possessió de la pilota, el fet de cometre una falta contra la regla WP 20.9 (destorbar un contrari) o WP 20.10 (empentar-se o recolzar-se en un contrari) abans de la posada en joc d’un tir lliure, servei de porteria o córner.

WP 20.12 Estar dins la zona de dos metres de la porteria contrària, excepte quan s’és darrera la línia de la pilota. No serà falta, si un jugador que té la pilota dins l’àrea de dos metres, la passa a un altre jugador que és darrera la línia de la pilota i aquest llança immediatament a porteria, abans que el primer jugador hagi pogut sortir de l’àrea de dos metres.
(Nota. Si el jugador que rep la passada no llança a porteria, el jugador que passa la pilota ha de sortir immediatament de l’àrea de dos metres per tal d’evitar ser penalitzat, segons aquesta regla.)
WP 20.13 Executar un penal de manera antireglamentària.

(Nota. Veure WP 23.4 sobre la forma d’executar el penal.)

WP 20.14 Entretenir-se indegudament en la posada en joc d’un tir lliure, servei de porteria
o córner. (Nota: Veure nota de WP 16.2)

WP 20.15 Per al porter, sortir o tocar la pilota més enllà de la línia de mig camp.

WP 20.16 Llançar la pilota fora dels laterals del camp de joc, incloent-hi si rebota en les voreres, per sobre del nivell de l’aigua.

WP 20.17 Per a un equip, el fet de retenir la possessió de la pilota més de 30 segons de joc efectiu, sense llançar a la porteria contrària. El cronometrador que controla el temps de possessió ha de tornar a zero el cronòmetre:
a) quan la pilota surt de la mà del jugador que llança a la porteria. Si la pilota torna al camp de joc després de rebotar en els pals de la porteria, travesser o en el porter, el temps de possessió no comença fins que un dels dos equips recuperi la possessió de la pilota.
b) quan un equip recupera la possessió de la pilota. No es considera canvi de possessió, pel sol fet de tocar la pilota en vol sense obtenir el seu control.
c) quan la pilota és posada en joc després d’una expulsió, penal, servei de porteria, córner
o servei neutral. Uns cronòmetres visibles han d’indicar el temps de forma descendent (és a dir, mostraran el temps de possessió que queda).
(Nota. El cronometrador i els àrbitres han de decidir si es tractava o no d’un llançament a porteria, encara que els àrbitres tenen la decisió final.)

WP 20.18 Perdre temps.
(Notes. L’àrbitre pot assenyalar una falta segons aquesta regla abans que s’hagin acabat els 30 segons de temps de possessió.
Si el porter és l’únic jugador del seu equip que està en la seva meitat del camp de joc, se li haurà d’assenyalar pèrdua de temps al porter si rep la pilota d’un altre jugador del seu equip que es trobi en l’altre meitat del camp de joc.
En el darrer minut de joc, els àrbitres hauran d’estar molt segurs que es vol perdre temps abans d’aplicar aquesta regla.)

Oscar Carrillo, Adrià Carabí y Carlos Sanchez con la selección nacional juvenil

WATERPOLO MASCULINO - La selección juvenil ultima sus preparativos para el Torneo de Acireale

El equipo juvenil masculino se encuentra en Madrid preparando el Torneo Internacional que se celebra del 15 al 19 de julio en Acireale (Italia). El seleccionador Emilio Bautista cuenta para este torneo preparatorio para el próximo campeonato del mundo de la especialidad, que se disputará en Sibenik (Croacia) del 22 al 30 de agosto, con un total de 15 deportistas.

DEPORTISTAS
Eduardo Alcaraz (1991) – CW Sevilla
Albert Asenjo (1991) – CE Mediterrani
Víctor Cabanas (1992) – CE Mediterrani
Adrià Carabí (1992) – CN Sabadell
Óscar Carrillo (1991) – CN Sabadell
Sergi Clols (1991) – CN Catalunya
Rubén De Lera (1992) – CN L’Hospitalet
Sergi García (1991) – CN Sant Andreu
Alejandro Garrido (1991) – CN Ondarreta Alcorcón
Víctor Gutiérrez (1991) – CN La Latina
Daniel Posteguillo (1992) – CN Sant Andreu
Andrés Rodríguez (1991) – CN Ondarreta Alcorcón
Carlos Sánchez (1992) – CN Sabadell
Diego Tébar (1991) – CN Ondarreta Alcorcón
Ferrán Tomasa (1991) – CN Atlètic-Barceloneta

REGLAMENT DE WATERPOLO (CAPÍTOL 13)

WP 19 TIR LLIURE
WP 19.1 Un tir lliure es llançarà des del lloc on s’ha comès la falta excepte en els casos:
a) si la pilota està més lluny de la porteria de l’equip defensor, el tir lliure s’efectuarà des d’on està la pilota.
b) si la falta l’ha comès un jugador defensor dins l’àrea de dos metres, el tir lliure
s’efectuarà des de la línia de dos metres davant d’on s’ha comès la falta, o, si la pilota
està fora de l’àrea de dos metres, des d’on està la pilota.
c) en altres casos previstos al Reglament.
Un tir lliure executat des d’una posició incorrecta, s’ha de tornar a executar.

WP 19.2 El temps permès per executar el llançament del tir lliure queda a discreció dels àrbitres, serà raonable, sense demores innecessàries, tot i que no cal que sigui immediat. Si un jugador que està clarament en la posició més favorable d’executar el tir lliure, no ho fa, això ha d’ésser considerat com infracció.

WP 19.3 És responsabilitat de l’equip beneficiari d’un tir lliure, tornar la pilota per tal d’efectuar el llançament.

WP 19.4 El llançament d’un tir lliure ha d’efectuar-se de tal manera que tots els jugadors puguin veure com la pilota surt de la mà de qui efectua el llançament, al qual li està permès de nedar o driblar amb la pilota abans d’efectuar una passada a un altre jugador. La pilota quedarà posada en joc immediatament a partir del moment que surt de la mà del jugador que executa el tir lliure.
(Nota. Veure la nota de WP 16.2 que determina la manera d’executar el llançament.)

MAS FICHAJES EN DIVISIÓN DE HONOR

El ex del club Victor Cabanas, que este año ha jugado en el CN Mediterrani, ficha por el CN Terrassa y el jugador Sergi Clos del CN Catalunya, ficha por el CN Barcelona.

REGLAMENT DE WATERPOLO (CAPÍTOL 12)

WP 17 CÓRNER

WP 17.1 Es concedeix córner quan la pilota creua completament la línia de gol, excloent-hi la porteria, i ha estat jugada o tocada en darrer lloc pel porter de l’equip defensor o quan un jugador de l’equip defensor envia deliberadament la pilota més enllà de la línia de gol.

WP 17.2 El córner ha de ser llançat per un jugador de l’equip atacant des del senyal de dos metres, des del costat més proper al lloc per on ha sortit la pilota. No es necessari que el llançament del córner el realitzi el jugador més proper, tot i que ha de ser realitzat sense demores innecessàries.
(Nota. En la regla WP 16.2 s’indica com s’ha d’efectuar la posada en joc).

WP 17.3 No pot haver cap jugador de l’equip atacant dins la zona de dos metres en el moment d’efectuar-se el córner.

WP 17.4 Un llançament de córner efectuat des d’un lloc incorrecte o abans que els jugadors atacants hagin sortit de la zona de dos metres, haurà de repetir-se.

WP 18 SERVEI NEUTRAL

WP 18.1 Es concedeix servei neutral:
a) quan en iniciar-se un període, l’àrbitre considera que la pilota ha quedat en una posició d’avantatge per a un equip.
b) quan un o més jugadors de cada equip cometen falta simultàniament sense que sigui possible als àrbitres distingir quin d’ells ha comès la primera falta.
c) quan tots dos àrbitres assenyalen simultàniament faltes ordinàries a jugadors d’equips contraris.
d) quan la pilota toca o queda retinguda en algun obstacle per sobre del camp de joc.

WP 18.2 En el servei neutral, l’àrbitre ha de llançar la pilota al camp de joc des de la mateixa posició lateral aproximadament d’on s’hagués produït la incidència permetent a dos jugadors, un de cada equip, de disputar la pilota en igualtat de possibilitats. Si el servei neutral es concedeix dins l’àrea de dos metres, s’executarà en la línia de dos metres.

WP 18.3 Si en el llançament d’un servei neutral, l’àrbitre considera que s’ha donat un clar avantatge a un dels equips, demanarà novament la pilota per tal de repetir el llançament.

REGLAMENT DE WATERPOLO (CAPÍTOL 11)

WP 15 REPRESA DESPRÉS D’UN GOL

WP 15.1 Després que s'hagi marcat un gol, els jugadors hauran de col·locar-se a la seva elecció dins del seu camp respectiu i darrera la línia de mig camp. Cap part del cos dels jugadors situada per sobre de l'aigua podrà sobrepassar la línia de mig camp. L’àrbitre reprendrà el joc amb el seu xiulet. El temps tornarà a començar quan la pilota surti de la mà del jugador de l’equip que no ha marcat el gol. Una represa de joc mal executada segons aquesta regla, s’ha de repetir.

WP 16 SERVEI DE PORTERIA
WP 16.1 Es concedeix servei de porteria:
a) quan la pilota passa completament la línia de gol, excloent la zona entre els pals de la porteria i per sota el travesser, i ha estat tocada en darrer lloc per qualsevol jugador diferent del porter defensor;
b) quan la pilota traspassa completament la línia de gol entre els pals i sota el travesser, o colpeja els pals, el travesser o al porter defensor directament de:
I) un tir lliure des de dins de cinc metres; II) un tir lliure llançat des de fora de cinc metres però no d’acord amb les regles; III) un servei de porteria que no s’ha llançat immediatament;
11
IV) un córner.
WP 16.2 El servei de porteria l'efectua qualsevol jugador de l’equip defensor des de qualsevol punt dins la seva àrea de dos metres. Un servei de porteria efectuat malament haurà de repetir-se.
(Nota. El servei de porteria l’haurà de efectuar el jugador més proper a la pilota. No s'han de produir demores en la represa del joc en un tir lliure, servei de porteria o córner i s’ha de fer de manera que tots els jugadors puguin veure la pilota sortint de la mà del jugador que l’efectua. Els jugadors cometen sovint l’errada de retardar el llançament en passar per alt el que s’ha especificat en la regla WP 19.4, la qual permet al jugador de nedar amb la pilota abans de passar-la a un altre jugador. Per això, la posada en joc cal realitzar-la immediatament, àdhuc si aquest jugador no pot trobar en aquell moment un altre jugador a qui passar la pilota. En aquestes circumstàncies, li està permès d’efectuar el llançament deixant caure la pilota des de la seva mà aixecada (figura 1) o llançant-la a l’aire (figura 2), i després pot continuar nedant amb la pilota. En tots dos casos, la posada en joc s’ha d’efectuar de forma que els altres jugadors puguin veure-ho.)

CN TERRASSA, CAMPEÓN DE ESPAÑA INFANTIL

El equipo infantil del Club Natació Terrassa se ha proclamado campeón de España tras imponerse en el goalaverage general al CN Mataró, conjunto con el que ha empatado a puntos en el campeonato nacional disputado en Ceuta. El equipo entrenado por Didac Cobacho disputaba el último encuentro contra el bloque local, el CN Caballa, y tenía una diferencia de 14 tantos con el conjunto mataronés. En este partido final, los egarenses han derrotado al equipo ceutí por 18 goles (25-7) y se ha alzado con el título.

CAMPEONATO DE ESPAÑA INFANTIL DE WATERPOLO POR CLUBES Ceuta, 8-12/07/2009

CLASIFICACIÓN 1.- CN Terrassa 2.- CN Mataró 3.- Real Canoe 4.- CN Caballa 5.- CN Barcelona 6.- CW Sevilla 7.- CW Navarra 8.- CN Metropole 9.- CW Turia 10.- CN Jerez 11.- CW Dos Hermanas 12.- EW Zaragoza 13.- CN Pontevedra Máximo goleador: Enric Blánquez (CN Terrassa)

REGLAMENT DE WATERPOLO (CAPÍTOL 11)

WP 14 GOLS

WP 14.1 Es concedeix gol cada cop que la pilota passa completament la línia de gol entre els pals i sota el travesser de la porteria.

WP 14.2 Es pot marcar un gol des de qualsevol part del camp de joc; tan sols el porter no pot jugar o tocar la pilota més enllà de la línia de mig camp.

WP 14.3 Es pot marcar un gol amb qualsevol part del cos, excepte amb el puny tancat. Es pot aconseguir gol nedant amb la pilota fins a dintre de la porteria. En començar el partit o en cada represa del joc, almenys dos jugadors de qualsevol equip (excloent el porter de l'equip defensor) han de jugar o tocar intencionadament la pilota, excepte en els següents casos:
a) en el llançament d’un penal.
b) en un tir lliure efectuat per un jugador cap a la seva pròpia porteria.
c) en un xut immediat en un servei de porteria; o
d) en un xut immediat en un tir lliure assenyalat fora de cinc metres.
(Nota. Es pot marcar gol xutant directament a porteria des de fora de cinc metres després que s’hagi concedit un tir lliure al seu equip fora d’aquesta zona. El jugador no podrà marcar gol després de posar en joc la pilota a menys que la pilota hagi estat tocada intencionadament per un altre jugador, a excepció del porter defensor
Si a la senyalització d’una falta la pilota està dins la zona de cinc metres o més propera a la porteria de l’equip defensor, es podrà marcar el gol, segons aquesta regla, si es torna la pilota sense demores al lloc on s’havia comès la falta, i es llança immediatament a porta des de qualsevol lloc en la mateixa línia de la falta o qualsevol lloc darrera la línia de la falta.
No es pot marcar gol segons aquesta regla en les següents represes de joc:
a) un temps mort
b) un gol c) una lesió, incloent-hi sagnar d) al posar-se un casquet e) quan l’àrbitre ha demanat la pilota f) quan la pilota surt pels costats del camp de joc g) qualsevol altre demora.)

WP 14.4 Si a l'expiració dels 30 segons de possessió o al final d'un període, la pilota està en vol i entra a la porteria, el gol aconseguit serà vàlid.
(Nota. En la situació descrita en aquesta regla, si la pilota entra a la porteria després de tocar els pals, el travesser, el porter o qualsevol altre jugador defensor, i/o llisca sobre la superfície de l'aigua, el gol seguirà sent vàlid. Si s'ha assenyalat el final del període i la pilota és jugada o tocada intencionadament per un altre jugador de l'equip atacant en el seu camí cap a la porteria, el gol que s'hagués pogut aconseguir no serà vàlid.
En la situació descrita en aquesta regla, si la pilota és en vol cap a la porteria, i el porter o un altre jugador defensor bolca completament la porteria, o, qualsevol jugador defensor dins de la seva àrea de cinc metres, excepte el porter, atura la pilota amb les dues mans o braços o colpeja amb el puny la pilota per tal d’evitar que es marqui el gol, l'àrbitre el sancionarà amb penal si, en la seva opinió, la pilota hauria arribat fins la línia de gol si no s'hagués comès la infracció.
En la situació descrita en aquesta regla, si la pilota està en vol cap a la porteria i cau a l'aigua i llavors tot surant supera la línia de gol, l'àrbitre concedirà el gol només si la pilota entra flotant immediatament degut a l'impuls del propi llançament.)

CAMPIONAT D'ESPANYA INFANTIL MASCULI PER CLUBS

Arrancó el Campeonato de España Infantil de waterpolo por clubes.

CALENDARIO DE PARTIDOS

1ª FASE Miércoles, 8 de Julio de 2009

9,00 h. A C.N. TERRASSA 22 -8 WP. TURIA10,

15 h. A C.N. BARCELONA 16-4 WP. DOS HERMANAS

11,30 h. B WP. SEVILLA EMASESA 3-18 C.N. MATARO

12,45 h. C REAL CANOE N.C. 11(P) -11 WP. NAVARRA

14,00 h. D C.N. CABALLA 23 - 6C.N. PONTEVEDRA

Miércoles, 8 de Julio de 2009

16,00 h. A WP. DOS HERMANAS 4-29 C.N. TERRASSA

17,15 h. A WP. TURIA 7-13 C.N. BARCELONA

18,30 h. B ESCUELA WP. ZARAGOZA 6-26 C.N MATARO

19,45 h. C C.N. JEREZ 8-9 WP.NAVARRA

21,00 h. D C.N. PONTEVEDRA 8-8(P) C.N. METROPOLE

Jueves, 9 de Julio de 2009

C.N. TERRASSA 16 - C.N. BARCELONA 10

WP. DOS HERMANAS 6 - WP. TURIA 11

WP. SEVILLA EMASESA 9 - ESCUELA WP. ZARAGOZA 6

REAL CANOE N.C. 17 - C.N. JEREZ 1

C.N. CABALLA 18 - C.N. METROPOLE 7

RESULTADOS 2ª FASE:

Jueves, 9 de Julio de 2009

CW Turia 18 – EW Zaragoza 6

CN Jerez 20 – CN Pontevedra 1

REGLAMENT DE WATERPOLO (CAPÍTOL 10)

WP 13 INICI DEL PARTIT

WP 13.1 Abans de l'inici del partit, els capitans d'ambdós equips, en presència dels arbitres, llançaran una moneda a l'aire i el guanyador escollirà el costat del camp de joc.

WP 13.2 A l’inici de cada període, els jugadors han de situar-se en la seva línia de gol, respectant la separació de com a mínim un metre entre ells i també respecte als pals de la porteria. No pot haver més de dos jugadors dins la porteria. Cap part del cos dels jugadors, situada per sobre de l'aigua, podrà sobrepassar la línia de gol.

WP 13.3 Quan els àrbitres estiguin segurs que tots dos equips estan correctament preparats, un àrbitre assenyalarà l'inici del joc i, deixarà anar o llançarà la pilota en la línia de mig camp.

WP 13.4 Si llança o deixa lliure la pilota de forma que doni avantatge a algun dels dos equips, l'àrbitre la demanarà i procedirà al llançament d’un servei neutral a la línia de mig camp.

REGLAMENT DE WATERPOLO (CAPÍTOL 9)

WP 13 INICI DEL PARTIT

WP 13.1 Abans de l'inici del partit, els capitans d'ambdós equips, en presència dels àrbitres, llançaran una moneda a l'aire i el guanyador escollirà el costat del camp de joc.
WP 13.2 A l’inici de cada període, els jugadors han de situar-se en la seva línia de gol, respectant la separació de com a mínim un metre entre ells i també respecte als pals de la porteria. No pot haver més de dos jugadors dins la porteria. Cap part del cos dels jugadors, situada per sobre de l'aigua, podrà sobrepassar la línia de gol.
WP 13.3 Quan els àrbitres estiguin segurs que tots dos equips estan correctament preparats, un àrbitre assenyalarà l'inici del joc i, deixarà anar o llançarà la pilota en la línia de mig camp.
WP 13.4 Si llança o deixa lliure la pilota de forma que doni avantatge a algun dels dos equips, l'àrbitre la demanarà i procedirà al llançament d’un servei neutral a la línia de mig camp.

REGLAMENT DE WATERPOLO (CAPÍTOL 8)

WP 12 TEMPS MORTS

WP 12.1 Cada equip podrà demanar tres temps morts en cada partit,. El tercer temps mort només es podrà demanar durant la pròrroga. La durada dels temps morts serà d’un minut. Es pot demanar un temps mort en qualsevol moment durant el joc, incloent-hi després d’ un gol, per l’entrenador de l’equip que està en possessió de la pilota, dient “temps mort” i assenyalant al secretari o a l’àrbitre amb les mans formant una T. Si s’ha demanat temps mort, el secretari o l’àrbitre aturaran immediatament el joc amb el xiulet i els jugadors hauran d’anar de forma inmediata a les seves respectives meitats del camp de joc.

WP 12.2 El joc es reprendrà amb el xiulet de l’àrbitre per part de l’equip en possessió de la pilota, posant-la en joc des de la línia del mig camp o darrera d’ella, a excepció si s’ha demanat el temps mort abans de fer el llançament d’un penal o córner, en que es mantindrà el llançament original.
(Nota. El temps de possessió continua des del començament del joc després del temps mort.)

WP 12.3 Si l’entrenador de l’equip en possessió de la pilota demana un temps mort addicional per al qual no està autoritzat, s’aturarà el joc i el reprendrà un jugador de l’equip contrari des de la línia del mig del camp.

WP 12.4 Si l’entrenador de l’equip que no està en possessió de la pilota demana un temps mort, s’aturarà el joc i s’assenyalarà un penal contra el seu equip.

WP 12.5 A la represa de joc que segueix al temps mort, els jugadors poden col.locar-se on vulguin del camp de joc, subjectes a la regles relatives als llançaments de penals o córners.

REGLAMENT DE WATERPOLO (CAPÍTOL 7)

WP 11 DURADA DEL PARTIT

WP 11.1 La durada del partit és de quatre períodes de vuit minuts de joc efectiu cadascun d’ells. El temps comença, a l’inici de cada període, quan algun jugador toca la pilota. A tots els senyals d’aturada s’ha de parar el cronòmetre, fins que la pilota sigui posada novament en joc per un jugador, sortint de la seva mà, o quan un jugador toca la pilota en un servei neutral.

WP 11.2 Hi haurà dos minuts d'interval entre el primer i el segon periode i entre el tercer i quart periode, i de cinc minuts de descans entre el segon i tercer periode. Els equips, incloent-hi jugadors, entrenadors i oficials, canviaran de costat abans de l’inici del tercer període i del segon període de la pròrroga.

WP 11.3 Si s'arribés al final del partit amb el resultat d'empat i fos necessari un guanyador, es disputarà una pròrroga després d'un descans de cinc minuts. La pròrroga consistirà en dos períodes de tres minuts de joc efectiu cadascún, amb un interval de dos minuts per tal que els equips puguin canviar de banqueta. Cas de persistir l'empat, s’efectuarà llançament de penals.
(Nota. Si és necessari el llançament de penals s’haurà de seguir el procediment que segueix:
a) si involucra als dos equips que acaben de jugar, la tanda de penals començarà immediatament i la controlaran els mateixos àrbitres del partit tot just acabat
b) en altres casos, la tanda de penals començarà 30 minuts després del partit o de la finalització de la sessió, o al primer moment oportú. Els àrbitres que la cotrolaran seran els que hagin arbitrat el partit més recent de la sessió, sempre i quan siguin neutrals
c) si són dos els equips involucrats, els seus respectius entrenadors hauran de nomenar els cinc jugadors i el porter que participaran en el llançament dels penals; el porter podrà ser canviat en qualsevol moment sempre i quan el seu substitut estigui inscrit en aquest partit
d) l’ordre de la llista dels cinc jugadors llançadors determinarà l’ordre de llançament dels penals; aquest ordre no es podrà canviar

e) cap jugador exclòs del joc podrà ser escollit per participar en el llançament dels penals ni com a substitut del porter
f) si s’expulsa el porter durant el llançament dels penals, ocuparà el seu un lloc un altre dels cinc llançadors, però sense els privilegis del porter; després d’aquest llançament, podrà ser substituït per un altre jugador o un porter alternatiu
g) el llançament dels penals es farà de forma alterna entre els dos equips a cada costat de la piscina i tots els jugadors, excepte el que llança els penals i el porter defensor, hauran d’estar asseguts a les seves respectives banquetes
h) per determinar quin equip comença a llançar es farà un sorteig
i) si després de la primera tanda de penals segueix l’empat, es seguirà llançant més penals per part dels mateixos cinc jugadors triats fins que un dels equips erri el penalt i l’altre equip marqui
j) si hi ha tres o més equips involucrats, cada equip llançarà cinc penals contra cadascún dels altres equips, alternant cada llançament. Per determinar quin equip comença els llançaments es realitzarà un sorteig.)

WP 11.4 Un rellotge situat en un lloc visible ha de mostrar el temps de forma descendent (és a dir, mostrarà el temps efectiu que resta per finalitzar cada període).

REGLAMENT DE WATERPOLO (CAPÍTOL 6)

WP 10 SECRETARIS

WP 10.1 Són obligacions dels secretaris:

a) realitzar les anotacions a l'acta, incloent-hi els jugadors, el resultat, els temps morts, totes les expulsions, penals i faltes personals assenyalades contra cada jugador.
b) controlar el període d'expulsió dels jugadors i assenyalar el final del període d'expulsió aixecant el banderó adient; excepte si prèviament l'àrbitre li ha autoritzat la reentrada del jugador expulsat o del seu substitut com a conseqüència d'algun canvi de possessió de pilota.
c) aixecar el banderó vermell i xiular, quan es produeixi una reentrada incorrecta d'un jugador expulsat o l’entrada incorrecta d'un suplent (incloent-hi si el jutge de gol l'assenyala). Aquesta senyalització comportarà l'aturada immediata del joc.
d) assenyalar, sense demores, la tercera falta personal d'un jugador, de la forma següent:
I) amb el banderó vermell si la tercera falta personal és una expulsió. II) amb el banderó vermell i el xiulet si la tercera falta personal és un penal.

REGLAMENT DE WATERPOLO (CAPÍTOL 5)

WP 8 JUTGES DE GOL

WP 8.1 Els jutges de gol han d’estar situats al mateix costat de la taula de secretaria, en la línia de gol, al final del camp de joc.

WP 8.2 Són obligacions dels jutges de gol:
a) assenyalar, aixecant un braç verticalment, que els jugadors estan correctament situats en les seves respectives línies de gol, a l’inici de cada període.
b) assenyalar, aixecant els dos braços verticalment, un inici o represa del joc incorrecte.
c) assenyalar, indicant amb el braç la direcció de l’atac, un servei de porteria.
d) assenyalar, indicant amb el braç la direcció de l’atac, un córner.
e) assenyalar un gol aixecant i creuant ambdós braços.
f) assenyalar, aixecant els dos braços verticalment, la reentrada incorrecta d'un jugador expulsat, o l'entrada incorrecta d'un suplent.

WP 8.3 Cada jutge de gol ha de disposar de pilotes de reserva i, quan la que és en joc surti fora del camp, llançarà immediatament una altra pilota al porter (en cas de servei de porteria) o al jugador més proper de l'equip atacant (en el cas d'un córner), o a qualsevol altra part, per indicació de l'àrbitre.

WP 9 CRONOMETRADORS

WP 9.1 Són obligacions dels cronometradors: a) controlar el temps de joc efectiu, els temps morts i els intervals entre períodes; b) controlar el temps de possessió contínua de la pilota per cada equip; c) controlar el temps d'expulsió de qualsevol jugador que hagi estat expulsat d'acord amb les regles, així com el temps de reentrada del jugador o del suplent; d) anunciar de forma audible l’inici del darrer minut del partit i del darrer minut del segon període de la pròrroga; e) assenyalar amb un xiulet els 45 segons i el final de cada temps mort.

WP 9.2 El cronometrador assenyalarà el final de cada període amb un toc de xiulet (o
mitjançant un senyal acústic que sigui diferent, eficient i intel·ligible), independent de l'àrbitre i
el seu senyal tindrà efectes immediats a excepció de:
a) en el cas d'assenyalar-se simultàniament un penal, en aquest cas s'haurà de llançar el penal d'acord amb les regles.
b) si la pilota és en vol i entra a la porteria creuant la línia de gol, es concedirà gol.

EL CLUB DÓNA PER TANCADA LA PLANTILLA DE L'EQUIP ABSOLUT

L'equip masculí de waterpolo del Club Natació Sabadell, ha donat per tancada la plantilla de la propera temporada. Després de finalitzar en quarta posició a la Divisió d'Honor i de quedar eliminats a les semifinals de la Copa del Rei, el cos tècnic i la directiva han analitzat la situació i han decidit donar un total de quatre baixes. Els veterans, Oscar Rey i Yuri Biart no continuaran a la disciplina del Natació Sabadell, mentre que tampoc ho faran Kresimir Zubcic i Dragan Budgen. "Hem valorat la temporada i hem decidit fer aquesta modificacions tenint en compte el moment econòmic que travessa l'entitat i el projecte a mig termini que volem desenvolupar", ha manifestat el tècnic de l'equip, Xavi Balaguer. Aquestes quatre baixes quedaran substituides amb les cinc incorporacions. Marc Hernández i Eric Marsal (procedents del Barcelona), Antonhy Martin un waterpolista australià procedents del Breakers de la lliga del seu país i els jugadors de la base Antoni Martínez i Josep Maria Motos.

D'aquests cinc fitxatges, quatre d'ells tenen menys de 25 anys amb la qual cosa, el Natació Sabadell aconsegueix renovar la seva plantilla, tot pensant en un projecte a mig termini. "El waterpolo espanyol seguirà dominat per l'Atlètic Barceloneta els propers anys, per aquest motiu hem de pensar en el futur i tenir un equip potent d'aquí a dos o tres temporades", ha assegurat el tècnic del conjunt nedador. Recordem que aquest any, el Club tornarà a disputar competició europea (Copa LEN) amb la qual cosa s'augmenta a tres el nombre de competicions. "Aquest és un altre dels motius que ens han fet decidir per gent jove, ja que necessitarem il·lusió i capacitat de treball", ha assegurat el propi Balaguer.

De tota manera, i tot i aquest optimisme i il·lusió del principi no hem d'oblidar que la plantilla serà una de les més joves, i que a banda dels tres 'grans', Atlètic Barceloneta, Barcelona i CN Terrassa, el Mataró també s'ha reforçat de forma molt potent amb la qual cosa repetir la quarta posició seria tot un èxit. "No descartem retallar distàncies i apropar-nos al tercer lloc, però sense perdre de vista que el principal objectiu ha de ser tornar a jugar competició europea, amb la qual cosa hem de quedar entre els cinc primers", ha dit el tècnic. A més, el tècnic ha dit que a la Copa del Rei i a la Copa LEN, l'equivalent a la Copa de la UEFA en futbol, l'objectiu serà arribar el més lluny possible.