WP 20 FALTES ORDINÀRIES
WP 20.1 Serà falta ordinària cometre qualsevol de les següents infraccions (WP 20.2 a WP 20.18), i se sancionaran amb un tir lliure per a l’equip contrari.
(Nota. Els àrbitres han d’assenyalar les faltes ordinàries d’acord amb aquestes regles, facilitant a l’equip atacant desenvolupar una situació d’avantatge. Certament, els àrbitres han de tenir en compte les circumstàncies especials indicades en la regla WP 7.3 (llei de l’avantatge).)
WP 20.2 Avançar-se a la línia de gol, a l’inici d’un període, abans del senyal de l’àrbitre. El tir lliure es llançarà des d’on està la pilota o, si la pilota encara no estava dintre del camp de joc, des de la línia de mig del camp.
WP 20.3 Ajudar un jugador a l’inici d’una part o en qualssevol moment durant el joc.
WP 20.4 Agafar-se o empentar-se dels pals de la porteria o barres que la sostenen, agafar-se o empentar-se de les voreres de la piscina durant el joc o recolzar-se en les barres o qualsevol altre punt fix, excepte en les diferents sortides.
WP 20.5 Prendre part activa al joc estant dempeus en el fons de la piscina, caminar sobre el fons durant el joc o saltar des del fons de la piscina per tal de jugar la pilota o atacar a l’oponent. Aquesta regla no s’aplicarà al porter quan aquest es trobi dins la seva àrea de cinc metres.
WP 20.6 Enfonsar o mantenir completament enfonsada la pilota sota l’aigua quan s’és atacat per un contrari.
(Nota. Se sancionarà amb falta ordinària enfonsar completament la pilota sota l’aigua quan s’és atacat per un contrari, àdhuc si el jugador que manté la pilota sota l’aigua amb la seva mà, està sent forçat a ensorrar-la per l’acció d’un contrari (figura 3). No hi ha diferència encara que la pilota vagi sota l’aigua contra la seva voluntat. En conseqüència s’assenyala falta contra el jugador que manté el contacte amb la pilota en el moment que està submergida sota l’aigua. És important recordar que només s’assenyalarà la infracció quan el jugador enfonsa la pilota sota l’aigua en ser atacat. En canvi, si el porter emergeix fora de l’aigua per aturar un llançament i en caure enfonsa la pilota en el mateix moviment, no s’ha d’assenyalar cap infracció; però si a continuació el porter segueix mantenint la pilota sota l’aigua en ser atacat per un contrari, està infringint aquesta regla, i si aquesta acció la realitza per tal d’evitar un gol probable, s’ha d’assenyalar penal, d’acord amb la regla WP 22.2.)
WP 20.7 Colpejar la pilota amb el puny tancat. Aquesta regla no s’ha d’aplicar al porter quan aquest es trobi dintre de la seva àrea de cinc metres.
WP 20.8 Jugar o tocar la pilota amb les dues mans alhora. Aquesta regla no s’ha d’aplicar al porter quan aquest es trobi dintre de la seva àrea de cinc metres.
WP 20.9 Impedir o destorbar la llibertat de moviments d’un contrari quan aquest no té la pilota, incloent-hi nedar sobre les espatlles, esquena o cames del contrari. "Tenir la pilota" és aixecar-la, endur-se-la o tocar-la, però no inclou nedar amb la pilota.
(Nota. El primer aspecte que l’àrbitre ha de considerar és si el contrari té la pilota, ja que si fos així, no s’ha de sancionar el jugador que està "destorbant". És clar que un jugador té la pilota si la manté aixecada per sobre de l’aigua (figura 4). El jugador també té la pilota si neda amb ella agafada o si hi manté el contacte tenint-la sobre l’aigua (figura 5). Nedar amb la pilota (driblar), tal com es mostra a la figura 6, no es considera tenir-la.
Una forma molt comú de destorbar, és nedar creuant per sobre les cames d’un jugador (figura 7), reduint així la seva marxa i la seva llibertat de moviments. Una altra forma és nedar per sobre les espatlles del contrari. Però s’ha de recordar, que la falta de destorbar també pot ser comesa pel jugador que està en possessió de la pilota. Per exemple, la figura 8 mostra un jugador que, mantenint la pilota a la seva mà, intenta empentar el contrari per tal d’aconseguir més espai. La figura 9 mostra un jugador en possessió de la pilota que destorba l’adversari empentant-lo cap enrera amb el cap. S’ha de tenir molta cura amb ambdues figures, ja que un moviment violent del jugador que està en possessió de la pilota pot ser considerat com colpejar
o àdhuc brutalitat; les figures intenten il·lustrar l’acció de destorbar sense cap violència. Un jugador també pot cometre infracció per destorbar, sense tenir ni tocar la pilota. La figura 10 mostra un jugador que bloqueja intencionadament el contrari amb el seu cos i els braços oberts, fent-li impossible l’accés a la pilota. Aquesta infracció es comet més sovint prop dels límits del camp de joc.)
WP 20.10 Empentar-se o recolzar-se en un contrari que no estigui en possessió de la pilota.
(Nota. Empentar-se es pot fer de diferents formes, amb la mà (figura 11) o amb el peu (figura 12). En els casos que s’il·lustren, la sanció és un tir lliure per cometre una falta ordinària. En canvi, els àrbitres han de tenir cura de distingir entre empentar amb el peu i donar puntades, que es convertirà en una falta d’expulsió o àdhuc brutalitat. Si el peu està ja en contacte amb el contrari quan comença el moviment, serà normalment una empenta, però si el moviment comença abans que existeixi tal contacte amb el contrari, es considerarà normalment com a puntada.)
WP 20.11 Per a un jugador de l’equip en possessió de la pilota, el fet de cometre una falta contra la regla WP 20.9 (destorbar un contrari) o WP 20.10 (empentar-se o recolzar-se en un contrari) abans de la posada en joc d’un tir lliure, servei de porteria o córner.
WP 20.12 Estar dins la zona de dos metres de la porteria contrària, excepte quan s’és darrera la línia de la pilota. No serà falta, si un jugador que té la pilota dins l’àrea de dos metres, la passa a un altre jugador que és darrera la línia de la pilota i aquest llança immediatament a porteria, abans que el primer jugador hagi pogut sortir de l’àrea de dos metres.
(Nota. Si el jugador que rep la passada no llança a porteria, el jugador que passa la pilota ha de sortir immediatament de l’àrea de dos metres per tal d’evitar ser penalitzat, segons aquesta regla.)
WP 20.13 Executar un penal de manera antireglamentària.
(Nota. Veure WP 23.4 sobre la forma d’executar el penal.)
WP 20.14 Entretenir-se indegudament en la posada en joc d’un tir lliure, servei de porteria
o córner. (Nota: Veure nota de WP 16.2)
WP 20.15 Per al porter, sortir o tocar la pilota més enllà de la línia de mig camp.
WP 20.16 Llançar la pilota fora dels laterals del camp de joc, incloent-hi si rebota en les voreres, per sobre del nivell de l’aigua.
WP 20.17 Per a un equip, el fet de retenir la possessió de la pilota més de 30 segons de joc efectiu, sense llançar a la porteria contrària. El cronometrador que controla el temps de possessió ha de tornar a zero el cronòmetre:
a) quan la pilota surt de la mà del jugador que llança a la porteria. Si la pilota torna al camp de joc després de rebotar en els pals de la porteria, travesser o en el porter, el temps de possessió no comença fins que un dels dos equips recuperi la possessió de la pilota.
b) quan un equip recupera la possessió de la pilota. No es considera canvi de possessió, pel sol fet de tocar la pilota en vol sense obtenir el seu control.
c) quan la pilota és posada en joc després d’una expulsió, penal, servei de porteria, córner
o servei neutral. Uns cronòmetres visibles han d’indicar el temps de forma descendent (és a dir, mostraran el temps de possessió que queda).
(Nota. El cronometrador i els àrbitres han de decidir si es tractava o no d’un llançament a porteria, encara que els àrbitres tenen la decisió final.)
WP 20.18 Perdre temps.
(Notes. L’àrbitre pot assenyalar una falta segons aquesta regla abans que s’hagin acabat els 30 segons de temps de possessió.
Si el porter és l’únic jugador del seu equip que està en la seva meitat del camp de joc, se li haurà d’assenyalar pèrdua de temps al porter si rep la pilota d’un altre jugador del seu equip que es trobi en l’altre meitat del camp de joc.
En el darrer minut de joc, els àrbitres hauran d’estar molt segurs que es vol perdre temps abans d’aplicar aquesta regla.)
No hay comentarios:
Publicar un comentario