REGLAMENT DE WATERPOLO (CAPÍTOL 15)

WP 21 EXPULSIONS

WP 21.1 Cometre alguna de les següents infraccions (WP 21.4 a WP 21.17) és considerat una falta d’expulsió, les quals es castiguen (excepte allò previst d’una altra forma en les regles) amb la concessió d’un tir lliure a l’equip contrari i l’expulsió del jugador que ha comès la falta.

WP 21.2 El jugador expulsat anirà cap a la zona de reentrada de la seva línia de gol, sense sortir de l’aigua. Un jugador expulsat que surti de l’aigua (sense comptar la sortida que segueix a l’entrada d’un substitut) és considerat culpable d’infracció a la regla WP 21.10 (mala conducta).
(Nota. Un jugador expulsat (incloent-hi el cas que ho sigui per a la resta del partit) haurà de romandre a l’aigua i anar (encara que sigui per sota l’aigua) cap a la zona de reentrada de la seva pròpia línia de gol, sense interferir en el joc. Pot nedar des del camp de joc a qualsevol punt de la línia de gol i nedar per darrera la porteria vers la zona de reentrada a la seva pròpia línia de gol, sempre que no afecti l’alineament de la porteria.
En arribar a la zona de reentrada, el jugador expulsat ha d’emergir visiblement a la superfície de l’aigua abans que a ell o a un suplent se’ls permeti la entrada, d’acord amb les regles. En canvi, no serà necessari que el jugador expulsat romangui a la zona esmentada per tal d’esperar l’arribada del substitut.)

WP 21.3 El mateix jugador expulsat o un substitut, podrà tornar a reentrar al camp de joc, en complir-se qualsevol dels següents casos:
a) quan hagin passat 20 segons de joc efectiu, moment en el qual el secretari ha d’aixecar el banderó corresponent, sempre que el jugador expulsat hagi arribat a la seva zona de reentrada, d’acord amb les regles.
b) quan s’hagi marcat un gol.
c) quan l’equip del jugador expulsat hagi recuperat la possessió de la pilota (la qual cosa significa tenir el seu control) durant el joc, moment en el qual l’àrbitre en defensa autoritzarà la reentrada fent gestos amb la mà.
d) quan l’equip del jugador expulsat és beneficiari d’un tir lliure o servei de porteria, el senyal de l’àrbitre en concedir el tir lliure serveix de senyal de reentrada, sempre que el jugador expulsat hagi arribat a la seva zona de reentrada d’acord amb les regles.

Es permetrà la reentrada al jugador expulsat, o al substitut, des de la zona de reentrada de la seva pròpia línia de gol, complint els següents requisits:
a) que hagi rebut el senyal del secretari o d’un àrbitre.
b) no pot saltar o empentar-se de la vorera o paret de la piscina o camp de joc;
c) no ha d’afectar l’alineament de la porteria. d) el substitut no pot entrar en lloc del jugador expulsat fins que aquest hagi arribat a la
zona de reentrada de la seva línia de gol.
Després que s’hagi marcat un gol, un jugador expulsat o un suplent pot reentrar al camp de joc per qualsevol lloc.
Aquestes normes també s’han d’aplicar, per l’entrada d’un suplent, quan el jugador expulsat hagi comès tres faltes personals o hagi estat expulsat per a la resta del partit d’acord amb les regles.
(Nota. L’àrbitre no ha d’indicar l’entrada d’un suplent, ni el secretari ha d’assenyalar l’expiració del període d’expulsió de 20 segons, fins que el jugador expulsat hagi arribat a la zona de reentrada de la seva pròpia línia de gol. Això també s’ha d’aplicar, per a la reentrada d’un suplent que substitueixi un jugador expulsat per a la resta del partit. En el cas que el jugador expulsat no es dirigeixi correctament a la seva zona de reentrada, no es permetrà entrar al substitut fins que s’hagi marcat un gol o s’arribi al final del període.
La principal responsabilitat de donar el senyal de reentrada amb la mà al jugador expulsat és de l’àrbitre en defensa. Tot i això, l’àrbitre en atac també pot assistir-li en aquesta funció, per la qual cosa serà vàlid el senyal de qualsevol àrbitre. Si un àrbitre sospita que una reentrada és incorrecta, o l’assenyala el jutge de gol, haurà d’assegurar-se prèviament que l’altre àrbitre no li ha donat l’autorització de reentrada.
Abans de donar el senyal de reentrada a un jugador expulsat o a un substitut, l’àrbitre en defensa esperarà uns instants per assegurar-se que l’àrbitre en atac no retorni la possessió de la pilota a l’equip contrari.
Un canvi de possessió no té lloc simplement pel fet que acabi un període, encara que l’expulsat o un substitut podrà reentrar si el seu equip guanya la possessió de la pilota al començament del següent període. Si en acabar un període hi ha un jugador expulsat, els àrbitres i el secretari s’asseguraran, abans d’assenyalar la represa del joc, que els equips tenen el nombre correcte de jugadors.) WP 21.4 Per a un jugador, sortir de l’aigua o seure o posar-se dempeus a les escales o vorera de la piscina durant el joc, excepte en cas d’accident, indisposició o malaltia o amb el permís de l’àrbitre.

WP 21.5 Dificultar l’execució d’un tir lliure, servei de porteria o córner, incloent-hi:
a) allunyar o no deixar la pilota intencionadament, per tal d’impedir el desenvolupament normal del joc.
b) qualsevol intent de jugar la pilota abans que hagi sortit de la mà del jugador que llança.
(Nota. No es penalitzarà un jugador, segons els termes d’aquesta regla, si no sent el xiulet com a conseqüència de romandre sota l’aigua. Els àrbitres determinaran si l’acció d’aquest jugador és intencionada.
Dificultar un llançament, pot donar-se indirectament quan s’impedeix, endarrereix o evita que la pilota arribi al jugador que efectuarà el llançament, o també pot tenir lloc quan un contrari dificulta el servei bloquejant la direcció del llançament o destorbant el moviment del llançador. Per als casos d’interferència en el llançament d’un penal, veure també WP 21.16.)

WP 21.6 Intentar jugar o bloquejar un xut amb les dos mans fora l’àrea de cinc metres.
(Nota: Si un jugador defensor des de fora de l’àrea de cinc metres aixeca les dos mans en un intent de jugar o bloquejar un llançament a porteria, aquest jugador haurà de ser expulsat)

WP 21.7 Esquitxar intencionadament la cara d’un contrari.
(Notes. Esquitxar s’utilitza freqüentment com una qüestió tàctica, encara que sovint se sanciona només la situació en la qual els dos jugadors es trobin cara a cara (figura 15). Talment també pot succeir, encara que és menys clar, que un jugador produeixi una cortina d’aigua amb el seu braç, aparentment sense intenció, en un intent de bloquejar la visió del contrari que està a punt de llançar a porteria o efectuar una passada.

El càstig per esquitxar intencionadament un contrari, és expulsió segons la regla WP 21.7, o penal segons WP 22.2 si el contrari és dins l’àrea de cinc metres i es disposa a llançar a porteria. La concessió d’un penal o una expulsió es decideix tan sols per la posició i acció del jugador atacant; no és un factor decisiu que el jugador defensor es trobi dintre o fora de l’àrea de cinc metres.)
WP 21.8 Agafar, enfonsar o estirar un contrari quan aquest no té la pilota. "Tenir la pilota" és aixecar-la, endur-se-la o tocar-la, però no inclou nedar amb la pilota.
(Nota. És molt important l’aplicació correcta d’aquesta regla, tant per la imatge exterior del joc, com per arribar a un resultat just. El redactat de la regla és clar i molt explícit i només es pot interpretar d’una manera: agafar, enfonsar o estirar un contrari que no està en possessió de la pilota, és falta d’expulsió. És essencial que els àrbitres apliquin aquesta regla correctament, sense interpretacions personals ni arbitràries, i que s’assegurin que no es sobrepassen els límits del joc dur. A més a més, els àrbitres han de tenir en compte que una infracció de WP 21.8 dins l’àrea de cinc metres amb l’intenció d’evitar un gol probable, s’ha de sancionar amb penal.)

WP 21.9 Donar puntades o cops a un adversari o fer moviments desproporcionats amb tal intenció.
(Notes. La falta de donar puntades o cops pot tenir lloc de diferents formes, pot cometre-la un jugador en possessió de la pilota o un jugador contrari, la possessió de la pilota no serà doncs un factor decisiu. El que és important és l’acció del jugador infractor, àdhuc si fa moviments desproporcionats en un intent de donar puntades o cops, encara que no arribi a tocar-lo.
Un dels actes més seriosos de donar cops, és donar-los amb el colze cap enrera, del que es poden derivar lesions importants per al contrari. De la mateixa manera, es poden produir lesions importants, quan un jugador dona cops de cap intencionadament cap enrera, a la cara del seu oponent, que l’està marcant estretament. En aquests casos estarà justificat que l’àrbitre sancioni la infracció segons WP 21.11 (brutalitat) abans que segons WP 21.9.)

WP 21.10 Ser culpable de mala conducta, incloent-hi l’ús de llenguatge inaceptable, joc violent o persistement brut, desobediencia o mostrar manca de respecte als membres del jurat, o mal comportament amb l’esperit de les regles, així com, enrarir el partit, etc. El jugador infractor, serà exclòs per a la resta del partit amb substitució, després que tingui lloc qualsevol dels casos indicats a WP 21.3. (Nota. Si un membre d’un equip comet qualsevol infracció esmentada a aquesta regla durant l’interval entre periodes, durant un temps mort o abans de la represa del joc després que el seu equip ha marcat un gol, el jugador haurà de ser exclòs per la resta del partit i podrà ser substituït quan, després de l’interval, el seu equip recupera la possessió de la pilota (el qual significa tenir el control de la pilota), o en altres situacions, quan succeeixi alguna de les situacions indicades en WP 21.3.)